La pantalla obre un món d’infinit accés. Des de la nostra presència virtual tot es torna mercaderia accessible. El preu per connectar-nos a aquesta cornucòpia digital és la creació d’una frontera entre els nostres cossos materials i els llocs d’extracció que, coberts per la lluentor de la virtualitat, desapareixen del pla material.

En el ciberespai, el nostre cos aprèn formulacions d’un territori configurat entorn de separacions: l’aquí i l’allà, el material i el virtual, el núvol i la mina, la mercaderia que arriba a la nostra porta i les xarxes logístiques camuflades que la traslladen. Aquesta configuració binària que construeix l’esfera virtual contemporània és hereva de la mirada imperial colonial, que Stefano Harney defineix com basada en una “demanda sociòpata d’accés”; accés absolut a tot, on tota l’existència apareix com a matèria passiva esperant ser capturada i transformada en “commodities”, inserida en cadenes de moviment i creació de valor.

El primer cicle de vídeo de PLECS se centrava en els processos d’extracció darrere de les tecnologies digitals i les configuracions laborals i geopolítiques que donen forma al ciberespai. Aquest segon cicle parteix de la mina com el revers invisible que sosté el digital, tractant de visibilitzar el procés històric que justifica l’extractivisme i el procés de “llegibilitat” de l’espai que ha naturalitzat el permanent saqueig d’energia, matèries i cossos.

Jose Iglesias García-Arenal

Continua llegint →